Kinesiotapping
BENEFICIS DEL EMBENATGE NEUROMUSCULAR EN FISIOTERÀPIA
És probable que hagis vist diverses persones portar tires adhesives de colors enganxades al cos, oi? I t'hauràs preguntat per què serveixen aquests embenats. Doncs bé, en efecte es tracta del embenat neuromuscular, que es fa servir en fisioteràpia per al tractament de lesions sense limitar el moviment de la zona afectada.
EN QUÈ CONSISTEIX LA TERÀPIA DE EMBENATGE NEUROMUSCULAR?
La tècnica del kinesiotapping consisteix en l'aplicació d'unes tires adhesives que s'adapten al múscul i la textura i elasticitat del qual proporcionen estabilitat sense restringir la mobilitat. Aquesta tècnica serveix per tractar lesions musculars, articulars, neurològiques i lligamentoses.
Quin material s'utilitza a la teràpia de kinesiotapping?
La Kinesiotape, on tapi el traduïm com a cinta, és un tipus de tira adhesiva amb una textura semblant a la de la pell humana que va ser desenvolupada pel japonès Kenzo Kase als anys 70, amb l'objectiu d'utilitzar un material amb una elasticitat especial per al tractament de lesions. Aquest doctor i llicenciat en Quiropràctica, havia trobat la clau en el disseny dels embenats esportius: aquest nou tipus de embenat podia adaptar-se al contorn muscular donant estabilitat a tendons, lligaments i músculs, i permetent alhora la mobilitat natural del cos, a diferència d'altres embenats tradicionals.
No seria fins a l'any 2000 quan aquest producte arribaria al nostre país, però és cert que el seu ús no s'ha popularitzat fins fa uns quants anys, sent ara ja molt freqüent veure'ls a gimnasos, a la piscina, pel carrer, etc.
El kinesiotape és un esparadrap elàstic de cotó trenat amb una capa d'acrílic que al contacte amb la calor de la pell actua com a cola, permetent que s'adhereixi i alhora deixant que la pell transpiri correctament. A més de tenir la particularitat que la pell respira, aquest embenat és resistent a l'aigua i s'estira fins gairebé el 140% de la mida original. Així mateix, no limita la circulació de la sang i permet que es mantingui activa la sensibilitat propioceptiva a la zona de la lesió.